Procés històric
1931 Fundació del partit a partir de la confluència d’Estat Català, el Partit Republicà Català, el grup de l’Opinió i diverses associacions republicanes i catalanistes d’àmbit local.
1931-1939 Forma part del govern de la República Catalana i de la Generalitat de Catalunya. Els presidents són membres del partit.
1936 Forma part del Front d’Esquerres.
1939 Durant el Franquisme actua a l’exili (manté la presidència de la Generalitat) i, clandestinament, a l’interior.
1977 Legalització retardada (després de les primeres eleccions democràtiques) pel fet d’anomenar-se republicà.
1987 Crida Nacional per transformar ERC, fins aleshores catalanista i favorable a l’autodeterminació, en un partit explícitament independentista.
1988 La independència nacional passa a ser un dels objectius bàsics del partit.
2003-2010 Forma part del govern de la Generalitat, amb el PSC i ICV.
2015 S’integra a la candidatura independentista transversal Junts pel Sí.
Des del 2015 Forma part del govern de la Generalitat. Un membre del partit és president de la Generalitat el 2021.
Presidents
1931-1933 | Francesc Macià i Llussà |
1933-1934 | Lluís Companys i Jover |
1934-1936 | Carles Pi i Sunyer |
1936-1940 | Lluís Companys i Jover |
1940-1991 | vacant (competències en mans dels secretaris generals del partit) |
1991-1995 | Heribert Barrera i Costa |
1995-1996 | Jaume Campabadal i Ferré |
1996-2004 | Jordi Carbonell i de Ballester |
2004-2008 | Josep-Lluís Carod-Rovira |
2008-2011 | Joan Puigcercós i Boixassa |
2011-en el càrrec | Oriol Junqueras i Vies |
Secretaris generals
1931 | Joan Lluís Pujol i Font |
1931-1932 | Josep Tarradellas i Joan |
1932-1938 | Joan Tauler i Palomeras |
1938-1957 | Josep Tarradellas i Joan |
1957-1976 | Joan Sauret i Garcia |
1976-1987 | Heribert Barrera i Costa |
1987-1989 | Joan Hortalà i Arau |
1989-1996 | Àngel Colom i Colom |
1996-2004 | Josep-Lluís Carod-Rovira |
2004-2008 | Joan Puigcercós i Boixassa |
2008-2011 | Joan Ridao i Martín |
2011-en el càrrec | Marta Rovira i Vergés |